Actualmente somos internacionales y coincidimos todos demasiado poco: unos están lejos, otros trabajan demasiado, otros casi siempre tienen otros planes, otros casi siempre llegan tarde... Éste es nuestro espacio renovado para mantenernos en contacto y contarnos lo que nos apetezca; sin distancias, sin jefes, sin compromisos y sin relojes. // Actualment som internacionals i coincidim tots massa poc: uns estan lluny, altres treballen massa, altres gairebé sempre tenen altres plans, altres gairebé sempre arriben tard ... Aquest és el nostre espai renovat per mantenir-nos en contacte i explicar-nos el que ens abellisca, sense distàncies, sense jefes, sense compromisos i sense rellotges.

domingo, 8 de noviembre de 2009

She & the Lion

Do you remember?

Two goes and the one in the middle, falls down. Aif sed!

12 comentarios:

Marta dijo...

yes, I do. ¡¡Como para no acordarme!! estuvo bien ese viajecico... mis recuerdos son todos buenos, todo nos salía bien, hasta nos regalaron galleticas en el Starbucks... ains, tendríamos que repetirlo!

Unknown dijo...

...como no!jejeje, con chocolate caliente incluido!

Juan Enrique dijo...

Pues no, no lo recuerdo porque no estuve... para variar...
Pero contádmelo algún día ;)

Marién dijo...

...acabo de darle al play! qué bueno!! no me acordaba!!! jejeje

Sileno dijo...

Que alguien avise a Nerea para que se nostalgice... (del verbo nostalgiar de toda la vida)
Como Raquel ya ha puesto el chiste, yo ya no tengo nada que comentar... Era lo único que recordaba de ese viaje... Eso y que todo era muy caro... Y q la gente, remugant, es más tolerante que aquí, sobre todo los revisores de tren... Qué apuestos, qué simpáticos, qué comparaciones hacían, y qué raro hablaban, por Dios!

Pau dijo...

Jeje, pues sí, para olvidar aquel momento!!

Por cierto, no quiero hacer los dientes largos a nadie, pero os dije ya que voy a Londres de aquí a dos semanas? :P

Raquel* dijo...

Alee, sin parar... con el tren del Canal de la Mancha? jeje

Unknown dijo...

...disfruta del viatge! El febrer de l'any passat m'enviaren a Londres en el treball i en un mateix dia vaig anar i vaig tornar fent escales per Madrid i Barcelona...així que l'unic que vaig poder disfrutar de la ciutat fou passetjar-me per Regent Street i dinar a un italià...més fugaç impossible!
...ens dones enveja...enveja sana però és enveja de totes formes... :O!

Juan Enrique dijo...

No, el pitjor és passar-se 5 hores a Stansted i no poder anar a Londres... quan em vaig enterar que era a una hora de tren... :S

O passar per Charles de Gaulle i no haver vist mai París, el meu cas és imperdonable... perquè així unes quantes... excepte New York, aquesta sí la vaig disfrutar...

Bon viatge Pau!

Marta dijo...

envidia sana dice la otra... pues la mía no es sana, la mía es envidia cochinaaaa pero desde el cariño, siempre desde el cariño :P

¡Pásalo bien!

Pau dijo...

Sí, Raquel, voy en tren (por cierto, eso me recuerda que tengo que recoger los billetes! gracias!).

I JE, sí, a mi també m'ha passat això de fer escala en algun lloc i no poder visitar-lo. Entre l'any passat i este: París (ja ho he solucionat :P), Amsterdam, Los Àngeles, Zurich i Roma (vaig arribar a anar un parell d'hores a la ciutat, però això clarament no és suficient)...

Val, vaig entenent perquè algun(e)s em fiquen eixos noms als seus blogs :P

Y Marta, gracias por el cariño :P

nerea dijo...

Eyyyyyyyy!!!!!!!!!!!
claro q recordamossssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!

esos super vídeos.mira! te prometo este finde en el viaje a Berlín me he acordado del viaje a LOndres, todo lo q vimos, y con q buen rollito. Es q cuando se va bien acompañadooooooooo
:))