Arquitectillos y algo más: abril 2012

Actualmente somos internacionales y coincidimos todos demasiado poco: unos están lejos, otros trabajan demasiado, otros casi siempre tienen otros planes, otros casi siempre llegan tarde... Éste es nuestro espacio renovado para mantenernos en contacto y contarnos lo que nos apetezca; sin distancias, sin jefes, sin compromisos y sin relojes. // Actualment som internacionals i coincidim tots massa poc: uns estan lluny, altres treballen massa, altres gairebé sempre tenen altres plans, altres gairebé sempre arriben tard ... Aquest és el nostre espai renovat per mantenir-nos en contacte i explicar-nos el que ens abellisca, sense distàncies, sense jefes, sense compromisos i sense rellotges.

lunes, 30 de abril de 2012

me dice, me comenta..

..nuestra arquitectilla infiltrada en conselleria (que no puede publicar desde allí) si quedamos mañana a media tarde o por la noche para tomar algo o si no miércoles por la tarde.
Yo sí quedo, Sira, y creo que prefiero mañana, podemos quedar por Xúquer , me adelanto a las russaferas que últimamente siempre nos tienen por allí: Carajillo, Roca, Jamón.. donde nos apetezca :D

jueves, 26 de abril de 2012

#SoñemosConEuropa

Després d'aquesta tortura de setmana futbolística, dissabte arriba el PARTIT. Tenim un Levante-Granada a les 6 de la vesprada, amb el solet d'una bona vesprada de primavera (encara que millor no pose la previsió, jeje) ... i coincident amb la mani del 25 d'abril i segur que amb mil coses més, que sempre passa el mateix.

Bé, jo no en tinc clar si aniré, però volia fer-vos saber que tinc unes poques entrades, així que si a algú li ve de gust, doncs jo m'aclare i anem de bades, jeje En pla arquitectillos tan guais que van al futbol i tot (que sapigueu que per la meua zona es veuen intel·lectuals i cantants molt sovint).

Ja em dieu si vos abellix i vos confirme si tinc entrades per a tots ;)

lunes, 23 de abril de 2012

unes paraules per celebrar l'avui, el dia del llibre! Feliç Sant Jordi

Feliç diada de Sant Jordi!

Un dia com avui em feia il·lusió compartir amb els meus arquitectillos unes paraules musicades dels Amics de les Arts, L'arquitecte, pista 10 del disc Espècies per catalogar.
La lletra recull una sèrie de desigs que tots podríem fer nostres. En definitiva, VIURE LA VIDA EL MÉS FELIÇMENT POSSIBLE!!

Amb els anys aprens que tenir un bon pla és l'única manera de poder reduir el marge d'error.
Tu t'hi estàs fins tard calculant-ho tot.
I malgrat la son, un esforç per escriure el que penses tant senzillament com pots.
Però no hi ha prou café per desvetllar-te tanta estona.
I els ulls es van rendint, tu ni te n'adones.
Dorm, arquitecte, dorm, que el que estas intentant és del tot impossible.
I que no depén de tu, hi ha un projecte que no es pot preveure.
La vida la fa cadascú.
I una casa on hi capiguem tots, un espai amb cuina-menjador.
I deixar que a la tarda entri el sol, i finestres de 4x2.
I que tingui sentit de l'humor, i un saber-se triar bé els amics, i un caure que el faci més fort.
I la força per saber dir no.
I un jardí on s'hi pugui ballar, un portal que convidi a passar, i un veí, un catxondo mental.
I una taula al carrer per Sant Joan.
I que et diguin que ho has fet preu bé.
I que visqui el que tu no has pogut.
Fer-lo llest, que no tingui mai por.
I saber quan deixar-lo fer sol.