Figueres, ous i tramuntana...

Aquí tothom es toca pensant en llurs pobles i comarques, i què hi puc fer jo, si la meva ànima encara resideix a l'Empordà... No es pot descriure millor que com ho fa Lluís Llach quan diu a la seva cançó País petit:

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pel secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

I així és, em fa plorar d'emoció sols pensar en aquesta cançó, i és que al final u ha viscut moltes coses en aquest petit tros de terra, arribant a fer-lo propi tot i no haver sigut parit allà.

Bé, només volia comentar-vos que l'Empordà és el lloc més divers del món, trobareu volcans inactius, platges de sorra fina, caletes idíl·liques on els Pirineus es mullen els peus al Mediterrani sense preguntar a ningú, on castells i fortaleses vigilen des de les muntanyes les fèrtils planes al·luvials del Fluvià i la Muga, on Dalí pintava els seus paisatges onírics i els seus elefants mamelluts, on la tramuntana ens deixa a tots tocats de l'ala, on un dels millors caves fermenta tranquil mentre el pa amb tomàquet i els bolets més diversos omplen les taules. És una terra de contrastos, d’artistes i pagesos, de guerrers i savis. No crec que ningú pugui anar-hi sense deixar-se un bocí d’u mateix.
Us ve de gust anar-hi aquest estiu?