en algun poble de la terreta…
(22 de març de 2011)
Companyes i companys d’utopia:
Açò que passa a ca nostra, no té trellat ni forrellat. En qualsevol indret civilitzat del planeta, tots aquells que ens malgovernen ja serien a la presó: corrupció, especulació, censura, manipulació, balafiament, humiliació de llengua i cultura pròpies, accidents, enderrocaments, esdeveniments, feixisme, fanfarroneria, finançament il·legal, mentides, violència, etc… Ja està bé la cosa o què?
Açò que passa a ca nostra, no té trellat ni forrellat. En qualsevol indret civilitzat del planeta, tots aquells que ens malgovernen ja serien a la presó: corrupció, especulació, censura, manipulació, balafiament, humiliació de llengua i cultura pròpies, accidents, enderrocaments, esdeveniments, feixisme, fanfarroneria, finançament il·legal, mentides, violència, etc… Ja està bé la cosa o què?
D’ençà que els grecs van treure’s de la màniga la democràcia, aquesta s’ha distorsionat. On està el poder del poble? Si certament açò fos democràcia, no ens sentiríem obligats a odiar a aquells qui la voluntat col•lectiva majoritària ha escollit, simplement ho acceptaríem i prou. Llavors, per què no? Suposadament els polítics són, precisament polítics, perquè els mou la motivació de crear un sistema millor per aquells a qui representen. Quan va deixar la política de ser una vocació per convertir-se en una professió? Si, a més, un polític transgredeix els compromisos adquirits amb el seu poble per obtenir un benefici econòmic, ja n’hi ha per esclatar. I si aquest polític és el president… ens punxen i no ens trauen sang!
Acceptem-ho, estem saturats. Si fóssim incombustibles, hi seríem tots els cap de setmana manifestant-nos, però no ho som. Els caps de setmana els hauríem d’emprar en el nostre propi esbarjo, no deixar-nos la sang, suor i llàgrimes al carrer. Però la realitat és què hi ha tan de desgavell… D’ací a no res, ens trobarem amb la “democràcia” a les urnes i el Molt Honorable tornarà a ser candidat. Tornem a eixir al carrer, és nostra darrera oportunitat, és ara o mai, reviscolem la democràcia, recuperem l’origen d’aquesta, posem el nostre granet de sorra per canviar la realitat, siguem actors partícips d’aquest canvi.
Per la llibertat d’expressió, contra Camps, contra el totalitarisme, per la cultura, per la llengua, contra la estupidesa, contra la censura, contra la corrupció, per TV3… PER GOKU!
Manifestació NO VOLEM UN LLADRE DE PRESIDENT – dissabte 26 de març de 2011 (18h. Plaça de Sant Agustí de València). Llegir el manifest ací.
6 comentarios:
jajjaja això és molt bó, ja que estem fotuts, almenys ens podem riure una mica . Jo vull un kit d'eixos, per a posar-m'ho amb els monyos de fallera de cartolina inclosos.
I lo del cassette....jajaj encara vindrà la SGAE i tidran que pagar drets d'autor per la melodia.
Per GoKu!!!!!! jajajaja molt grans... i per doraemon i musculman.
Assó esta plè de rochos...
(en realitat ho dic per enveja, que jo també vull un quit d'eixos...)
Tremolant... Algú vindrà?
Si veniu, a les 18h al costat dels Dònuts de la porta de la FNAC ;)
Esto parece cada vez más surrealista...
Ale, venid esta tarde todos, y así "consumamos" juntos!
Si quereis, podemos quedar un rato antes en mi casa para tomar un café.
Por cierto, ¿soy al único al que le parece genial lo de llevar siempre en el bolsillo el cartelico por si te encuentras a los de Canal 9 (xucla'm un ou)?
Mmmm.. no sé si toca aquí... Però el nou parc d'atraccions que es va ignaugurar ahir és molt sospitós (per favor, llegiu l'article, que no té desperdici). no sé si indignar-me o partir-me, la malversació dels béns públics també és un motiu per a cagar-se en la mare que els ha parit a tots... No sé si és el cas, però ho sembla...
Salut!
Publicar un comentario