domingo, 8 de noviembre de 2009

She & the Lion

Do you remember?

Two goes and the one in the middle, falls down. Aif sed!

12 comentarios:

  1. yes, I do. ¡¡Como para no acordarme!! estuvo bien ese viajecico... mis recuerdos son todos buenos, todo nos salía bien, hasta nos regalaron galleticas en el Starbucks... ains, tendríamos que repetirlo!

    ResponderEliminar
  2. ...como no!jejeje, con chocolate caliente incluido!

    ResponderEliminar
  3. Pues no, no lo recuerdo porque no estuve... para variar...
    Pero contádmelo algún día ;)

    ResponderEliminar
  4. ...acabo de darle al play! qué bueno!! no me acordaba!!! jejeje

    ResponderEliminar
  5. Que alguien avise a Nerea para que se nostalgice... (del verbo nostalgiar de toda la vida)
    Como Raquel ya ha puesto el chiste, yo ya no tengo nada que comentar... Era lo único que recordaba de ese viaje... Eso y que todo era muy caro... Y q la gente, remugant, es más tolerante que aquí, sobre todo los revisores de tren... Qué apuestos, qué simpáticos, qué comparaciones hacían, y qué raro hablaban, por Dios!

    ResponderEliminar
  6. Jeje, pues sí, para olvidar aquel momento!!

    Por cierto, no quiero hacer los dientes largos a nadie, pero os dije ya que voy a Londres de aquí a dos semanas? :P

    ResponderEliminar
  7. Alee, sin parar... con el tren del Canal de la Mancha? jeje

    ResponderEliminar
  8. ...disfruta del viatge! El febrer de l'any passat m'enviaren a Londres en el treball i en un mateix dia vaig anar i vaig tornar fent escales per Madrid i Barcelona...així que l'unic que vaig poder disfrutar de la ciutat fou passetjar-me per Regent Street i dinar a un italià...més fugaç impossible!
    ...ens dones enveja...enveja sana però és enveja de totes formes... :O!

    ResponderEliminar
  9. No, el pitjor és passar-se 5 hores a Stansted i no poder anar a Londres... quan em vaig enterar que era a una hora de tren... :S

    O passar per Charles de Gaulle i no haver vist mai París, el meu cas és imperdonable... perquè així unes quantes... excepte New York, aquesta sí la vaig disfrutar...

    Bon viatge Pau!

    ResponderEliminar
  10. envidia sana dice la otra... pues la mía no es sana, la mía es envidia cochinaaaa pero desde el cariño, siempre desde el cariño :P

    ¡Pásalo bien!

    ResponderEliminar
  11. Sí, Raquel, voy en tren (por cierto, eso me recuerda que tengo que recoger los billetes! gracias!).

    I JE, sí, a mi també m'ha passat això de fer escala en algun lloc i no poder visitar-lo. Entre l'any passat i este: París (ja ho he solucionat :P), Amsterdam, Los Àngeles, Zurich i Roma (vaig arribar a anar un parell d'hores a la ciutat, però això clarament no és suficient)...

    Val, vaig entenent perquè algun(e)s em fiquen eixos noms als seus blogs :P

    Y Marta, gracias por el cariño :P

    ResponderEliminar
  12. Eyyyyyyyy!!!!!!!!!!!
    claro q recordamossssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!

    esos super vídeos.mira! te prometo este finde en el viaje a Berlín me he acordado del viaje a LOndres, todo lo q vimos, y con q buen rollito. Es q cuando se va bien acompañadooooooooo
    :))

    ResponderEliminar